
ÀMBITS
BARCELONA, LA CIUTAT INESPERADA.
Un objectiu del projecte olÃmpic era situar Barcelona al mapa. El procés ha tingut èxit, però d’una manera imprevista: la internacionalització no s’ha generat tan sols per les elits i les activitats de tecnologia avançada o per part de les grans empreses, sinó que ha afectat tota la població i el conjunt de l’economia. Barcelona s’ha convertit en una ciutat global. L’adaptació no resulta sempre fà cil, ni per als immigrants ni per als qui els reben; però al llarg de la història els immigrants sempre han suposat un cabal de capital social per al progrés de la ciutat.
En la dècada de 1998 a 2007, els ciutadans de la metròpoli augmenten i es diversifiquen. Com en anteriors episodis de creixement migratori, els acabats d’arribar s’han ocupat de les feines més mal pagades i dures, però la seva condició ha estat més variada que mai. El flux migratori ha implicat la ciutat sencera, de la construcció, la indústria i els comerços a la cura domèstica, els despatxos professionals i les universitats.
Un objectiu del projecte olÃmpic era situar Barcelona al mapa. El procés ha tingut èxit, però d’una manera imprevista: la internacionalització no s’ha generat tan sols per les elits i les activitats de tecnologia avançada o per part de les grans empreses, sinó que ha afectat tota la població i el conjunt de l’economia. Barcelona s’ha convertit en una ciutat global. L’adaptació no resulta sempre fà cil, ni per als immigrants ni per als qui els reben; però al llarg de la història els immigrants sempre han suposat un cabal de capital social per al progrés de la ciutat.
En la dècada de 1998 a 2007, els ciutadans de la metròpoli augmenten i es diversifiquen. Com en anteriors episodis de creixement migratori, els acabats d’arribar s’han ocupat de les feines més mal pagades i dures, però la seva condició ha estat més variada que mai. El flux migratori ha implicat la ciutat sencera, de la construcció, la indústria i els comerços a la cura domèstica, els despatxos professionals i les universitats.